La separació de Sant Iscle i Canet

Inicialment, el terme de Sant Iscle anava des del Montnegre fins al mar. Canet sorgí com a barri marítim de Sant Iscle. I comprenia un lloc dit “la Vall de Canet i Romagosa” on hi havia una església de Sant Feliu, que més tard va passar a ser de Sant Pere. L'església de Sant Pere de Romaguera, que no ha estat localitzada, seria un dels primers edificis que formarien el nucli de Canet, encara dins de Sant Iscle. Durant els atacs dels pirates, els habitants del barri de Canet es refugiaven a Sant Iscle a causa de la seva posició més resguardada.          

Fins a les acaballes del segle XVI, els límits territorials del nostre municipi incloïen l'actual terme de Canet de Mar. En un document de l'any 1386 apareix el nostre poble amb el nom de Sant Aciscli de Vaile Alta de Canet.  

Durant l'època medieval Sant Iscle estava sota protecció del senyor del Castell de Montpalau (al terme municipal de Pineda), i després formà part del vescomtat de Cabrera. Però sobretot a l'Edat Moderna i a partir del segle XVI, s'inicià un fort desenvolupament, que va portar molts pobles a decidir la seva independència. El 1553, uns 21 focs pertanyien a Sant Iscle (uns 95 habitants) i 79 a Canet (357 persones).     

La desaparició de la pirateria contribuí a l'expansió de pobles costaners. La independència eclesiàstica de Canet s'inicià el 1579, quan els canetencs volgueren bastir un temple parroquial més gran, i demanaren permís al bisbe de Girona, Benet de Tocco. La construcció de l'església finalitzà l'any 1591, i la independència municipal arribà el 1599, amb la creació del primer Consell Municipal.

    Data i hora de la darrera actualització d'aquest contingut: 20/06/2018 16:06